domingo, 10 de agosto de 2008

JA FA UN ANY QUE ETS ALS NOSTRES CORS




Ja ha passat un any del dia de la nostra assignació......el passat 9 d'agost del 2007 ens vam convertir en pares per primer cop, et vam conèixer, vam posar cara a l'incertessa de la llarga espera i vam obrir una porta a l'esperança. Quan penso en aquell dia em venen al cor tota mena de sentiments, una barreja nostàlgica, d'alegria i d'angoixa m'atrapen fort i em pugen per la gol·la fins a omplir-me els ulls d'un plor que no és més que il·lusió i amor, amor de mare que apareix en el mateix instant en que et trobes a les mans aquelles petites fotos i mires fixe als ullets petitons de mitja lluna i intentes endevinar que li deu estar passant en aquests moments.

Va ser un dels millors dies de la meva vida, recordo que vam arribar a casa molt i molt tard, passades del 12h de la mitja nit, després de la traducció de l'expedient i de coses vàries, ens estaven esperant els incondicionals de sempre: la meva família, la padrina Olivia i el seu marit, en Marc. Tothom estava il·lusionat, feliç; uns deien que et veies un nen fort, altres que eres espavilat i molt guapo......Les còpies de les teves fotos s'escampaven de mà en mà, les havien fet en gran, en reiduït per a la cartera, etc.....

Recordo que vaig dormir amb la teva foto a les meves mans, perquè sentir-se mare es protegir al teu fill desde el moment zero, encara que sigui via fotografia.......Al dia següent vam començar a comprar-te la robeta et vam fer el primer aixovar, i a preparar el viatge més important de les nostres vides....Aissssss! No et pots imaginar lo feliços que ens vam sentir comprant-te pantalonets i samarretetes.....


Des d'aquell 9 d'agost del 2007 t'estimem molt petit Joan i el nostre amor cap a tu creix dia a dia i s'enforteix amb el temps. No puc dir que t'estimi més que el dia que et vaig poder abraçar per primer cop, perquè mentiria, t'estimo desde sempre, no se desde quan, suposo que desde que un pensa i idealitza com voldria que fos el seu fill, doncs jo diria sens dubte que et vull a tu, amb el teu somriure i la teva vitalitat, quan dius mama i em tires petonets, quan balles, quan imites a Marc amb la moto......Et sento dins del meu cor.


Avui un any després hem recordat moments i vivències de fa un any, i en veure al peque voltant i jugant a prop nostre, només podem dir moltes gràcies al destí per posar-lo a les nostres vides.

3 comentarios:

sílvia dijo...

moltes felicitats familia!!!!
aquests moments i amb ells tots els sentiments que els envolten no s'obliden mai!!!!!

una abraçada molt forta i una de més forta al nostre estimat joan!!!!

lluís, sílvia i aina

Pere i Carme dijo...

Tot i que amb una mica de retard, MOLTES FELICITATS !!!
Nosaltres també estem vivint de manera especial aquestes setmanes plenes de record i de emocions.
Aviat farà un any de la primera abraçada, del primer petó, del primer sonriure de la nostra filla Jana.

Un petonàs molt gran als tres.

Pere i Carme

Anna dijo...

Què bé has explicat tot el que se sent quan arriba el primer aniversari i com m'ha emocionat llegir-ho.

Felicitats perquè tens un fill preciós i ell té uns grans pares que l'estimen moltíssim.

Anna

ANIVERSARI DE JOAN

Avui és l'aniversari del Joan, fa 2 anyets!! Felicitats Joan!! Hem celebrat l'aniversari de la millor manera.... TOTS plegats, amb el nostre tresor oriental. En Joan s'ho ha passat pipa estava al·lucinat i moooolt feliç; ha ballat, jugat, menjat i ... bufat les espelmetes dels 2 anyets! i a nosaltres ens ha robat el cor amb la felicitat que mostraven els seus ullets de mitja lluna i com ja es diu popularment val més una imatge que mil paraules, i per això us en deixem una petita mostra. I, des d'aquí donar gràcies a tots aquells que tant en la proximitat com en la distàcnia heu volgut estar amb nosaltres aquest dia tant especial. FELICITATS REIET! BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing